La normalització de l'horror. Ressenya Li deien Pare, Carles Porta.

     Li deien pare, és una novel·la difícil de classificar, ja que no és una novel·la costumista, ni es tracta d’un thriller, jo la classificaria com una novel·la complexa. Es tracta d’una història real que va passar a Lleida entre el final dels 90 i els primers anys del 2000 i es desenvolupa a la província de Lleida, principalment a Castelldans, un petit poble a poc més de mitja hora de la capital de província. El llibre té un format especial, tracta la història des de tots els punts de vista possibles: divideix l’obra en quatre “grans capítols’’ explicats per un personatge diferent.

    El primer capítol anomenat El Policia, es podria dir que conté la introducció del llibre, parla de l’Hèctor, un mosso d’esquadra especialitzat en homicidis i en delictes informàtics, a qui li arriba una denúncia per part d’una mare que ha trobat al Facebook del seu fill, conversacions amb un home gran, el David Donet, un home que treballa com a pare d’acollida. L’Hèctor comença la investigació i demana una ordre de registre a la casa de Castelldans. Dos mesos després el jutge autoritza l’entrada a la casa i allà troben material relacionat amb la pornografia infantil. S’emporten detingut al David.

     El segon capítol s’anomena El Nen i el protagonista és el Santi, un noi que va acollir el David i que ara sent major d’edat seguia vivint en aquella casa de Castelldans. En Santi ens explica la seva relació en aquella casa amb tothom, amb els altres nois i amb el David. Ell no es creu que l’hagin detingut, ell veia els abusos com una cosa normal. Veia al David com a un pare, ja que gracies a ell va deixar la vida dolenta que portava amb deu anys, i va poder muntar una empresa d’alarmes i extintors amb ell. Per altra banda en Santi ens explica que no sempre ha sigut bona la seva relació amb el David, es va tornar gelós quan el jove Santi començava a sortir amb noies. El David sempre guardava els preservatius usats del Santi. 

    La tercera història ve de la mà del David i es titula El Pederasta, ens posa en context i ens explica la seva infància, quan li van començar a agradar els nens més joves i quan després va accedir al càrrec de pare d’adopció gràcies a sor Cònsol, la monja. Els inicis dels abusos i les primeres gravacions al Santi. Aquest personatge és el més obert de tots, ens explica que es va enamorar del Santi, i el seu penediment per tot el que havia fet.

    Per últim el llibre concloeix amb la història de L’Especialista, la Montse Juvanteny, la presidenta d’una de les entitas que enviava nens al David. A ella li arriba de sobte la notícia de la detenció del David, potser una de les més afectades per la notícia és ella, no per la detenció sinó pels abusos als joves. Ella diu que mai li havia passat això, tenia moltíssima confiança amb el David i no s’ho esperava, s’ho pren com una traïció. Explica que durant els últims anys, des de la mort del pare del David i la mort de sor Cònsol, havia caigut en una depressió, el veia diferent, més trist. 

La història acaba amb unes breus línies de l'autor: dona gràcies a la gent que l'ha ajudat a escriure el llibre i de com finalitza la història real, amb el David detingut i condemnat a cinquanta-un anys de presó i els nens víctimes d’abusos indemnitzats. 

     El tema principal d’aquesta obra és la normalització de l'horror per part de les dues bandes, el culpable dels abusos i els que els reben. Darrere d’aquesta història podríem trobar significats més profunds com per exemple la guerra: Els nens que pateixen la guerra, quan creixin ho trobaran normal, igual que quan veiem una cosa impactant i inhumana per televisió i al cap d’uns dies ens en cansem i ja no diem “ai pobres” sinó que ho veiem com repetiu i monòton. La visió que ens aconsegueix l’escriptor és impressionant, extreta d’una pel·lícula, poder estar al cap dels principals implicats en l’història produeix una lectura més fàcil i més entretinguda. M’agradaria trobar-me més llibres en aquest format.

                                                                                                    Carles Berloso Cortés 21/12/2018