La mort i el naixement del Podcast documental. Ressenya Las tres muertes de mi padre, Pablo Romero

     El podcast Las tres muertes de mi padre presentat pel periodista Pablo Romero, està dins dels anomenats grups de Podcast de no-ficció. Aquest parla de l'assassinat del seu pare per part d'ETA el 1993, i conforma un dels 400 casos d'ETA sense resoldre. 

    El format del podcast, són cinc episodis, cadascun amb una temàtica diferent, però el format és similar. Deixant de banda el format del mateix podcast, a la web trobem una breu introducció a cada capítol i també una transcripció escrita del mateix podcast, que ens obra una mica més la porta a la coneguda triple A: Any Device, Anywhere, Anytime a més de Anything també li sumariem Anyway, que seria de qualsevol forma. L'oient pot elegir com es vol submergir dins de l'història, si vol només escoltar-la, si vol seguir-la mentre la llegeix, deixant de banda el mateix públic que queda fora per temes alies al mateix contingut. Per exemple algú que no tingui auriculars i estigui al metro, podrà seguir gaudint del podcast, encara que només sigui d'una part minoritària, o la persona que té problemes d'oïda o una escolta nul·la podrà seguirlo també, no completament però sí el seu contingut. 

    El contingut està dividit en cinc capítols, amb una estructura interna molt similar, en aquesta trobem una introducció al capítol, sempre acaba sent la mateixa, on l'autor ens explica que tracta el podcast, i seguidament ens comença a narrar la història en primera persona, ja que es tracta de la seva pròpia història. Al llarg dels breus episodis, que no superen els vint minuts de durada, trobem talls de veus que al cap i a la fi són els que ens ajuden a entrar de cap en la narrativa de Pablo Romero. 

    Aquest títol no acaba de ser una altra forma de veure la mort d'un familiar a mans dels terroristes, on mor tres cops: el primer quan és assassinat pels terroristes, la segona mort de la persona arriba quan el crim prescriu, en aquest cas al cap de vint anys, tot i que actualment aquest crim a l'Estat Espanyol es considera una excepció i no prescriu i per últim la tercera mort, és una mort més espiritual, que parlaria de com en aquest cas el país en general tracta als afectats pel terrorisme de qualsevol manera, sense que importi a ningú aquest grup, que cau en l'oblit. Com l'autor diu "podrian llenar Madrid de places de marmol que no serviria de nada", fent al·lusió a què es podria fer tota mena d'homenatge a les víctimes, però al cap i a la fi, els màxims responsables, les forces de seguretat i en gran manera els polítics, a qui part del discurs va dirigit, com a fortes crítiques per les seves actuacions, no durant l'època, sinó en l'actualitat, on creu que aquests utilitzen el discurs per guanyar fama mediàtica, i després les víctimes queden en l'oblit de tota la gent. 

    Al llarg del podcast, no només explica la trama principal, la de com busca la veritat de la mort del seu pare, sinó que també l'humanitza explicant com es sent en tot moment un orfe de pare mort en un atemptat i com ho viu la seva mare, una viuda que veu com ha de tirar endavant amb els seus fills i afrontar el dol de forma interna. 

    Realment, Las tres muertes de mi padre acaba sent una sèrie, sense imatges, un gran thriller periodístic que trasllada als teus auriculars tota l'època que per sort, el dia d'avui ja ens sembla llunyana. L'autor dosifica la informació al llarg de l'història per ajustar-se a una arquitectura narrativa que agafa forma de programa d'investigació televisiu. Només falten les imatges, que en aquest cas van a càrrec de la imaginació de cadascú. 

    L'obra adopta els codis d'un podcast documental de no-ficció on s'introdueixen elements propis de la construcció, l'atemptat, el record del seu pare... així com les mateixes intervencions dels protagonistes i opinions personals de l'autor que es filtren entre dades, sons reals i narracions. 

    Per tant parlaríem d'una obra que adquireix una forma única, i permet explicar una història especial, no tractada abans en aquest format d'una forma també única per a l'oient i ens deixa veure que hi ha vida més enllà del documental clàssic, com el coneixem avui en dia i obre la porta al sector del podcast documental.

Carles Berloso Cortés 05/06/2021