Els mitjans, l'actualitat i el futur. Ressenya La máscara sobre la realidad, Rafael R. Trache
El
llibre "La mascara sobre la realidad"
es tracta d'una crítica literària, escrita per Rafael R. Trache, professor de la Universitat
Complutense de Madrid. És historiador i teòric dels mitjans de comunicació,
també col·labora periòdicament en algun mitjà.
.jpg/1200px-Mural_Ffm_Osthafen_02_(fcm).jpg)
Es
podria dir que estem davant d'una obra universal pel fet que per molt
que passi el temps es podrà seguir llegint i no quedarà efímera, ja
que tracta una sèrie de temes de l'era digital els quals els mitjans no
estan preparats per canviar ni demà ni en un futur pròxim.
Abans
d'obrir i començar a llegir el llibre ens trobem a la portada un gran pla
general de la seu del Banc Central Europeu amb un grafit gran del cos de l'Aylan Kurly,
el nen que va morir ofegat a una platja de Turquia. Només veure la portada
l'autor ja ens deixa entreveure un dels punts fonamentals de la seva obra
"les imatges davant del dol dels altres".
El llibre esta dividit en quatre grans blocs,
cadascun conté una sèrie d'apartats ben relacionats entre ells, podríem dir que
mentre el lector va avançant capítols la seva mirada crítica cap
als mitjans també ho fa, d'aquesta manera Rafael R. Trache, ens obliga a voler saber més i a
continuar amb la lectura.
Trobem
una introducció a l'obra, en aquesta l'autor ens fa plantejar-nos si els informatius
expliquen notícies o si s'han convertit més en infoentreteniment, durant la normalitat que
teníem anteriorment trobàvem moltes "notícies" als informatius que
eren simples explicacions de dotze segons per omplir. De fet no només durant la
normalitat, en aquests dies de confinament, era gairebé normal
fer notícia d'esdeveniments que no se celebrarien, agafant imatges i
vídeos d'anys passats amb veu en off.
El primer bloc s'anomena 'Presente continuo, aceleración informativa', en aquest ens
comença a parlar d'un terme que a poc a poc tots els que vivim en
aquesta era digital ens estem adonant, tot és efímer i valorem la immediatesa
dels mitjans, també sentim aquesta necessitat de participar en aquest món, de
connectar-nos, de ser part d'aquests, ja que si no ho fem, ens sentim
allunyats de tothom. En aquesta era digital on premia la connectivitat, els 'likes', els seguidors, ens hem convertit en nomofòbics[1],
un concepte que vaig descobrir ja fa uns anys i sobre el que vaig fer el meu
treball de recerca, no podem viure sense el telèfon i contra més avança aquesta
era no podem viure sense el món digital i anteposem la socialització mitjançant
les xarxes abans que les físiques. Sí que és veritat que
tenim tota la informació al nostre abast, però per un preu força alt, ens
convertim en addictes, com un drogoaddicte que acaba robant per pagar-se una
dosis, nosaltres venem la nostra informació a internet a canvi de poder
forma part de la xarxa. El fet que ens convertim en addictes a les
xarxes crea també un gran canvi en tot el sistema de comunicació, si preguntem
a les noves generacions com s'informen, diran que ho fan mitjançant les xarxes
socials, per tant aquestes han agafat molta força a
l'hora d'informar, degut en part a la seva velocitat d'informació i
propagació. De fet han agafat tanta força que inclús als mitjans de comunicació
donen rellevància pública o política a les xarxes, com a exemple tweets de
polítics que veiem als telenotícies o imatges de jugadors de futbol... El
periodisme també ha hagut d'integrar-se en aquest model de comunicació
competint a les xarxes amb altres usuaris i sol·licitant ajuda als lectors per
col·laborar en enquestes o inclús en els fòrums.
El segon capítol s'anomena 'Suggestio falsi suppessio veri[2]:
la reconversión de la noticia', un capítol
que se centra completament en els mitjans d'informació. Com
parlava en el capítol anterior, els mitjans arriben a més
usuaris gràcies a les xarxes, aquests poden buscar i processar la
informació, però a més poden vehicular-la i intercanviar-la. El problema el
trobem quan en aquesta xarxa entren les notícies falses que la
infecten amb l'anuència d'uns i la credibilitat d'altres i les fake news creen
la sensació que els fets poden estar subjectes a altres percepcions.
Si els fets són relativitzats, si podem dubtar de la seva existència o
convertir-los en motiu de controvèrsia per entaular discussions, la veritat es
torna inaprehensible. Sí que és veritat que estem o podem
estar millor informats que mai, però l'allau de dades disponibles ens impedeix
tindre una visió adequada del conjunt. La segona part d'aquest bloc està
encarat a la televisió on segons l'autor, les notícies d'actualitat
s'han restringit a un petit ban de notícies considerades importants i
s'han expandit cap a assumptes secundaris, de baixa intensitat, la majoria de
mitjans es posen d'acord i reprodueixen les notícies importants, a la
capçalera de l'informativa, i amb les segones busquen atraure i reclamar
l'audiència. A la televisió un format que té força èxit, és el debat, bona part
d'aquest èxit es deu no a tant el que es diu sinó el dispositiu de posada
en escena que representa la confrontació, el mode de com es disposen els
personatges en l'espai, un altre format bastat premiat és la info opinió, el seu èxit es deu al gir
significatiu que comporta, replicar les notícies en forma d'anàlisi o
polèmica.
El tercer capítol s'anomena "Verlo todo es no
ver nada", l'actitud de
l'usuari ha canviat substancialment, ara vol explorar a través de les imatges i
reenviar el seu resultat com a part del sistema comunicatiu. La
fotografia ha canviat, ara s'ha convertit en un impuls que puntua el present,
juntament amb una cadena de clics, com si fossin les comes que connecten una
oració. Abans era la promesa d'un record i ara és la constatació d'un
estat afegeix Rafael Tranche.
La imatge ja no forma part de l'economia, sinó d'un quadre d'imprevisibilitat.
L'autor també parla de les càmeres que mirem, la selfie, que és un
fenomen innocu, fins i tot divertit que transforma l'esfera pública i la
intimitat, i també de les càmeres que ens miren, m'agradaria ressaltar una
frase d'aquest capítol: "Porque si se nos permite ver, y formar parte de
este mercado de lo visible, es para que apreciemos el valor de ser vistos como mercancia".
Del que parla en aquest punt és que som mercaderia, tramitem
informació a canvi de formar part de la xarxa, aquesta informació és venuda a
les grans empreses a canvi de milions de dòlars, els quals nosaltres ni veiem.
El
creixement exponencial de càmeres de vigilància i d'usuaris amb telèfons
intel·ligents garanteix que qualsevol esdeveniment tingui la seva
cobertura, en aquesta era digital com parlàvem abans premia la imatge, des d'una altra
perspectiva, l'univers de la informació, passa per la nova consideració cap
a la intimitat i la privacitat i ha sigut inevitable convertir
en notícia gravacions de videovigilància.
L'últim capítol s'anomena ''Imagenes ante el
dolor de los demàs" on
parla d'imatges que s'adscriuen a la fotografia testimonial, s'utilitzen com a
denúncia social, per això és imprescindible la composició,
el reenquadrament, que ens convida a admetre l'inevitable, com si
estiguéssim de dol. També parla de la caiguda definitiva del reportatge com a
gènere informatiu que coincideix amb l'eclosió d'internet. Actualment les
imatges que causen xoc han trobat la seva funció i perquè ho entenguem millor
l'autor en cada subcapítol d'aquest bloc ens exemplifica el que ens està
explicant amb fets reals i actuals que ajuden a entendre el que és per mi el
capítol més important del llibre i el que jo crec que és l'exemple més
important, el de l'Aylan Kurly que ja surt a la portada la seva
imatge, ens explica que els mitjans van optar per engrandir la tragèdia de la
seva mort i convertir-la en una tragèdia universal. A poc a poc la
imatge de l'Aylan es va
anar convertint en una icona, on es combinava la imatge amb la denúncia.
Tot
això ho explica per arribar al punt que entenguem que aquest tipus
de notícies, cap a la que es decanta el món de la informació, on també
s'ha convertit en un objecte de consum emocional. En aquest sentit l'agenda de
l'actualitat vindria redefinida per una estructura que la seva finalitat seria
suscitar un mapa d'emocions diverses, que sempre ha sigut un camp fèrtil per
disparar l'acció, per contagiar.
En definitiva aquesta crítica literària
ens canvia, un cop acabada la nostra visió de la realitat cap als
mitjans de comunicació en l'actualitat i segurament en un futur. Una obra que
va de menys a més i que ens marca un camí ben indicat per poder sobreviure amb
la nova forma d'informar-nos i per entendre tots aquets canvis que hem pogut
observar durant els últims anys de l’era tecnològica.
Comentarios
Publicar un comentario